Projecte de Jornada sobre: «Contribució a la reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle i segrest de carboni als sistemes alimentaris per combatre i adaptar-se al canvi climàtic»
La necessària descarbonització de la nostra societat té un eix fonamental en el sistema alimentari entès com el conjunt integrat de pràctiques de producció, models de distribució, pautes d’alimentació i sistemes de gestió dels residus orgànics.
L’actual sistema de producció d’aliments és un dels principals emissors nets de CO2 i altres gasos amb efecte hivernacle cap a l’atmosfera, en bona part a causa de les pràctiques de gestió del sòl, dels conreus i de la cabana ramadera incloent la gestió de les dejeccions. A més cal sumar-hi l’impacte dels processos industrials de transformació, de distribució .
D’altra banda, el sòl és un dels principals dipòsits de carboni del planeta, i unes pràctiques adequades poden transformar la seva situació actual d’emissor cap a ser un decisiu embornal de carboni. Aquestes pràctiques, però, reclamen transformacions del sistema alimentari que les acompanyin per fer-les viables i eficients en proveir una alimentació adequada a tothom.
Pagesos i consumidors responsables volem conèixer l’abast d’aquesta transformació i explorar quins són els escenaris als que cal arribar i quines pràctiques poden conduir-nos a assolir-les.
Per això, i des de les associacions promotores, es convoca una Jornada sobre la contribució dels sistemes alimentaris a la reducció del carboni atmosfèric per combatre el canvi climàtic, a on trobar-nos tots els agents interessats -pagesos, consumidors, científics i acadèmics- amb l’objectiu de conèixer, debatre i establir un marc de cooperació per dur endavant aquesta transformació.
La Jornada té com a propòsits:
- Presentar una diagnosi de la situació actual i la seva incidència en els camps d’actuació dels agents promotors de la Jornada;
- Establir les condicions d’uns sistemes alimentaris descarbonitzadors i possibles escenaris que les acompleixin;
- Presentar estratègies que permetin arribar als escenaris desitjats, acompanyant-los d’experiències -històriques i actuals- i de bones pràctiques que s’hi orienten i que poden ser replicades pels diferents agents;
- Organitzar un procés de cooperació per promoure i desenvolupar conjuntament entre els agents implicats a la Jornada l’evolució vers l’assoliment d’aquests escenaris en el nostre àmbit.
Per tal d’abastar-los, la Jornada vol convidar a especialistes acadèmics, pagesos implicats amb noves pràctiques, consumidors organitzats al voltant de pràctiques de consum responsable, tots ells cridats a través de les organitzacions convocants per participar a la Jornada aportant tant experiències i bones pràctiques com intervenint en els debats i en la presa d’acords pel futur.
Motivació
Aquest any, Barcelona serà la Capital Mundial de l’Alimentació Sostenible i acollirà la celebració del Fòrum europeu d’agroecologia. Aquest marc és una oportunitat per la ciutat de Barcelona per parlar i reflexionar com a societat sobre la situació dels sistemes agroalimentaris que la sostenen.
Es calcula que la petjada de carboni de l’alimentació a España s’ha multiplicat por 4 en termes totals i per 2,5 en termes per càpita entre 1960 y 2010 (Aguilera et al, 2020). Així mateix a la zona mediterrània la majoria de sòls són pobres en matèria orgànica (Romanyà and Rovira, 2011) i per tant seria desitjable augmentar-ne el contingut (Lal, 2020).
El sector alimentari tot i ser un sector generador de grans impactes ambientals també presenta potencial per a reduir i mitigar els efectes del canvi climàtic, a més de contribuir a la protecció dels sòls.
Els sòls agraris poden fixar carboni i reduir l’excés de carboni atmosfèric que provoca l’escalfament global, a la vegada que augmenten la seva fertilitat, disponibilitat d’aigua, i redueixen les exportacions de nitrogen (Deluz et al, 2020) Augmentar la matèria orgànica del sòl es la base de la resiliència al canvi climàtic dels sistemes alimentaris.
Volem reconèixer quines són les pràctiques que cal fomentar i com desbrossar el camí perquè sigui cada cop més fàcil i atractiu dur-les a la pràctica.
Volem analitzar balanç entre les emissions de gasos d’efecte hivernacle i la fixació de Carboni al sòl i en la biomassa per les diferents activitats agràries, ramaderes i forestals.
Per exemple reconèixer la importància de les pastures i cobertes vegetals, evitar o reduir el treball del sòl sense usar herbicides, tant en conreus extensius, en secà o en regadiu , l’horta o els fruiters.
O bé aprendre sobre les esmenes orgàniques que tinguin com a objectiu incrementar la MO del sòl i afavorir els serveis ecosistèmics dels microorganismes del sòl. Com es dur a terme aquestes pràctiques sense interrompre el flux d’ingressos econòmics dels projectes productius en aquest procés de recapitalització dels sòls?
Per altra banda el sistema alimentari va més enllà de la producció d’aliments. La petjada de carboni en la distribució i transformació dels aliments és molt important, a més aquest sistema és poc eficient pel malbaratament que genera. Aquest mercat es caracteritza per una concentració, en cada vegada menys actors, del poder de decisió, condicionant fins i tot les formes de producció agrícola i ramadera. Cal conèixer els sistemes alimentaris per generar polítiques alimentàries a la mida dels desafiaments actuals, cal crear, ampliar o enfortir els espais de participació i decisió de la ciutadania amb objectius de sobirania alimentària, de justícia social i de lluita contra el canvi climàtic.
Aquesta proposta s’emmarca dins de las acciones necessàries para complir amb el Pacte Verd Europeu i segueix les indicacions del IPCC sobre la importància d’abordar d’una manera integral el sistema agroalimentari a la hora de reduir les emissions de GEI.
Objectius
L’objectiu de la Jornada és recollir, donar a conèixer i fomentar models i projectes de producció agrària i ramadera fixadors de carboni atmosfèric i promotors de la fertilitat natural del sòl.
Un altre objectiu és recollir, donar a conèixer i fomentar estratègies per aconseguir la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle en les diferents parts del sistema alimentari.
En els dos casos es volen analitzar quines són les seves virtuts, quins referents històrics tenim i quines dificultats existeixen per la seva generalització i quins canvis es requereixen a nivell polític, normatiu, acadèmic, formatiu, social, econòmic, etc.
Resultats esperats
- Generar debat i intercanvi d’experiències entre societat civil, món científic i pagesia.
- Possibilitar la creació de grups de treball multidisciplinaris que tinguin activitat amb posterioritat a l’esdeveniment.
- Crear un fons documental accessible i obert.
Estructura
Creiem que davant d’un procés global que afecta a tota la Humanitat el protagonisme és de la ciutadania, i el món acadèmic ha de respondre a les seves demandes i necessitat de coneixement. Per tant no es tracta tant d’una jornada acadèmica com d’expressió d’unes demandes ciutadanes.
Hi haurà una fase prèvia que consistirà en el recull d’informació i experiències que siguin d’interès a través de les xarxes de les entitats col·laboradores, i que en la Jornada haurà de presentar -un cop seleccionades i ordenades- per iniciar i alimentar el debat:
- Estudis sobre els efectes de les pràctiques agràries, els sistemes alimentaris i la gestió del territori en la gestió de la matèria orgànica i el balanç de carboni al sòl i a l’atmosfera;
- Experiències concretes, casos d’èxit, que es corresponguin amb els objectius de les jornades;
- Preguntes dels sectors socials relacionats amb l’alimentació, necessitats de coneixement;
- Reivindicacions i contradiccions viscudes.
Es procurarà que tota aquesta informació pugui formar part d’un repositori audiovisual i documental que permeti el seu ús posterior.
Àrees de treball
Àrees de treball per a les jornades i per a crear un arxiu de coneixements online
Agronomia
Perquè cal canviar models de conreu o ramaders?
Com està cada sòl, fins on pot o cal arribar?
Indicadors
Exemples de bones pràctiques. Estratègies. Maquinàries. Recursos genètics.
Com fer la transició.
Recarbonització en terres de lloguer (capitalització), de qui són les millores?
Comercialització i consum
Dieta, què es consumeix i en quines proporcions?
Com reduir emissions en la comercialització?
Com afavorir la comercialització de les millors pràctiques de conreu o ramaderes?
Investigació
Què investigar?
Com investigar?
Polítiques
Com afecten les polítiques agràries? Què cal modificar?
Com afecta el mercat de les emissions?
Referencies
- Deluz C, Nussbaum M, Sauzet O, Gondret K and Boivin P (2020) Evaluation of the Potential for Soil Organic Carbon Content Monitoring With Farmers. Front. Environ. Sci. 8:113. doi: 10.3389/fenvs.2020.00113
- Aguilera, E., Piñero, P., Infante Amate, J., González de Molina, M., Lassaletta, L., Sanz Cobeña, A. (2020). Emisiones de gases de efecto invernadero en el sistema agroalimentario y huella de carbono de la alimentación en España. Real Academia de Ingeniería. ISBN: 978-84-95662-77-4.
- Lal, R. (2020). Food security impacts of the “4 per Thousand” initiative. Geoderma 374, 1–8. doi:10.1016/j.geoderma.2020.114427.
- Romanyà, J., and Rovira, P. (2011). An appraisal of soil organic C content in Mediterranean agricultural soils. Soil Use Manag. 27, 321–332. doi:10.1111/j.1475-2743.2011.00346.x.